Estem a Beijing

Dissabte verem anar a un lloc on vivien uns ocells molt grans, la gent entrava dins d'ells.

 

Nosaltres també verem entrar dins d'un, va ser llavors quant em vaid adonar que marxaven de la meva terra, em vaig acomiadar de Ürümqi, vaig marxar amb la certesa de que algun dia hi tornaré i amb els records dels 15 messos que hi vaig viure en la meva ciutat natal.

 

Varem volar moltes hores, fins que varem arribar a una ciutat molt gran, amb edificis enormes i molt transit. Allí vaig conèixer a en Jordi i als seus pares, la Silvia i en Toni, i a més nens com jo el Max, el Carlos i l'Ernesto. Era molt tart i varem decidir d'anar a dormir.

 

Al endemà, varem anar a visitar la Gran muralla xinesa, varem pujar una muntanya amb un teleferic, al meu pare no l'hi feia gaire gracia, però jo m'ho vaig passar pipa!!!!

 

 

Visita al museu

Avui em visitat el museu nacional de Xinjiang, molt bonic i didàctic. Em coincidit que inauguraven una nova sala i estava plena de fotògraf de premsa i televisions. Em sigut el centre d'atenció de tots els objectius, demà segur que he de firmar autògraf als meus fans.

 

Desprès d'atendre als medis, i jugar força estona amb els meus pares (la meva mama encara no m'ha pogut atrapar). he pensat que potser el millor seria fer una migdiada amb el papa, i quin lloc millor per dormir que la seva panxa?

 

Fw: Dos dies amb els meus pares

Desprès de tot, aquest dos no semblem pas males persones, no els entenc gaire però em donen de menjar i em treuen a passejar.

 

Ahir en varen portar a un lloc on hi ha molta aigua, l'hi diuen piscina, al principi em feia una mica de por, però un cop a dins s'estava prou bé.

 

Varem estar en un parc molt bonic, i desprès varem estar en una botiga comprant robeta per mi.

 

Avui em estat en una zona de la ciutat on hi havia moltes parades de especies i articles d'aquesta terra, m'ho he passat molt bé.

 

Ara ja se fer petons, però sols els faig quant vull, tot i que es passen hores demanant-m'ho, també ser dir "adéu" i tocar de palmetes quant faig una cosa ben feta.

 

He estat jugant tota la tarda amb els meus pares, la meva mare intentava agafar-me i jo corria cap el meu pare, crec que els he fet agafar mal d'esquena jejeje.

 

A més aguanten tot el que els hi faig, mai es queixen, els embruto de "potitos" els esgarrepo i mossego i res, no es queixen, demà els hi fotre alguna cosa pel cap, aixi sabre fins on poden arribar.

Per cert Cleo, jo també soc un nen "Cleopatra"

 

Dos dies amb els meus pares

Desprès de tot, aquest dos no semblem pas males persones, no els entenc gaire però em donen de menjar i em treuen a passejar.

 

Ahir en varen portar a un lloc on hi ha molta aigua, l'hi diuen piscina, al principi em feia una mica de por, però un cop a dins s'estava prou bé.

 

Varem estar en un parc molt bonic, i desprès varem estar en una botiga comprant robeta per mi.

 

Avui em estat en una zona de la ciutat on hi havia moltes parades de especies i articles d'aquesta terra, m'ho he passat molt bé.

 

Ara ja se fer petons, però sols els faig quant vull, tot i que es passen hores demanant-m'ho, també ser dir "adéu" i tocar de palmetes quant faig una cosa ben feta.

 

He estat jugant tota la tarda amb els meus pares, la meva mare intentava agafar-me i jo corria cap el meu pare, crec que els he fet agafar mal d'esquena jejeje.

 

A més aguanten tot el que els hi faig, mai es queixen, els embruto de "potitos" els esgarrepo i mossego i res, no es queixen, demà els hi fotre alguna cosa pel cap, aixi sabre fins on poden arribar.

Per cert Cleo, jo també soc un nen "Cleopatra"

 

Ja tinc pares!!!

Avui he conegut als meus pares, ha estat un dia molt dur.

De bon mati hem sortit cap a Ürümqi, en un edifici que hi deia "registre", hem esperat allí que arribessin dues persones, una noia amb uns cabells d'un color que mai havia vist abans i un noi sense cabells i un nas molt gran i que parlaven d'una manera molt estranya.  De cop i volta han començat a dir-me Dídac, si jo em dic Jian Xi!!!!!!

 

M'ha portat a passejar per tota la ciutat, estaven molt contents i de tant en tant posaven cares rares i em deien coses que jo no entenia.

 

He pensat que amb aquesta mena de gent el millor es seguir-los la corrent, i he marxat amb ells. Al final del dia he pensat que pot ser seria bo dir alguna cosa, i m'he posat a plorar una estona, per marcar el territori mes que  res.

 

 

 

 

Últims moments, d'aquest dos personatges a Shanghai, la ciutat els ha deixat moments espectaculars, el viatge amb el Maglev, un tren magnètic que pot arribar als 400 Km/h, el temple del Buda de Jade, el passeig pel "malecon"...

Avui un parell de personatges, han sortit de Barcelona i a hores d'ara estan a la planta 21 d'un conegut hotel de Shangai.

Diuen que ha estat un viatge llarg, però necessari, tot i que encara els hi falten unes quantes hores de vol, per arribar fins aquí Ürümqi.

De moment ja s'han fet un massatge a costa meva.

Hola, em dic Jian Xi.
Vaig nèixer un 27 de març de 2011 a Ürümqi, una bonica ciutat del oest de Xina, a la província de Xinjiang, un lloc envoltat per les muntanyes més altes del món, mil·lenàries glaceres i arids deserts.
Desde aquí us aniré explicant les meves aventures.