Avui he conegut als meus pares, ha estat un dia molt dur.
De bon mati hem sortit cap a Ürümqi, en un edifici que hi deia "registre", hem esperat allí que arribessin dues persones, una noia amb uns cabells d'un color que mai havia vist abans i un noi sense cabells i un nas molt gran i que parlaven d'una manera molt estranya. De cop i volta han començat a dir-me Dídac, si jo em dic Jian Xi!!!!!!
M'ha portat a passejar per tota la ciutat, estaven molt contents i de tant en tant posaven cares rares i em deien coses que jo no entenia.
He pensat que amb aquesta mena de gent el millor es seguir-los la corrent, i he marxat amb ells. Al final del dia he pensat que pot ser seria bo dir alguna cosa, i m'he posat a plorar una estona, per marcar el territori mes que res.
Aviat els teus plors seran somriures quan vegis que aquests dos personatges que et resulten tan extranys són les persones que més t'estimen. L'enhorabona Dídac, Inma i Josep!!!!
ResponEliminaDídac... ens tens a tots emocionats... No tant com als teus pares però deunidoret...
ResponEliminaJa tenim ganes tots de fer-te moixaines... i en Guerau de jugar amb tu!
A gaudir d'aquests primers dies. En endavant tots seran fantàstics, però cap de tant especials com aquests.
Un petonàs per a tots 3 (QUE JA SOU TRES!!!
`scr
Impressionant imatge! Segur que aquesta serà de les millors fotos del teu papi!
ResponEliminaEns emociona molt veure-us junts, familia!
Enhorabona!!!!!! La vostra aventura de convertir-vos en família ja arrivat al seu inici!
ResponEliminaDisfruteu molt d´aquests dies els tres sols, seran inolvidables.
Missatge pel Dídac: Tu segueix-los la corrent com fas, que en el fons aquests dues persones tan extranyes, són fantàstiques!
Petonets
Francesc, Fina i Abril
moltes felicitats familia de TRES!!!!!!!!
ResponEliminaen dídac és preciós, i esteu genials a la foto.
a gaudir d'aquests moments tan especials i disfruteu molt imolt!!!!!!
sílvia
Enhorabona!!!!
ResponEliminaPreciosa foto!!!!
PDta. La teva mare, encara no la coneixes, però et dic que ella seeeeeeeeeeeeeempre surt bé a les fotos.... ja pot portar 20 dies sense dormir, nervis de 2 mesos, o un munt d'emocions dintre seu que finalment comencen a desinflar-se... tant és!!!!!!
Hola Dídac, soy Sara. Tú aún no me conoces, pero yo ya sí te conozco a tí, al menos en foto. Mis padres y yo estamos esperando que vengáis, y te puedo contar unas cuantas cosas. Por ejemplo aquí la gente tiene esas narices y barbillas tan grandes, y esos ojos tan redondos. Son todos muy raros, pero ellos son felices así, así que mejor no decirles nada, pobres. Yo de vez en cuando no puedo aguantar las ganas de cogerles la nariz e intentar quitársela, para ver si consigo que estén más guapos, pero no hay manera, a ver si cuando crezca un poco y tenga más fuerza puedo hacerlo.
ResponEliminaLo del idioma te acabarás acostumbrando, estos son tan tontos que no saben chino, así que nos toca a nosotros ser más inteligentes que ellos y aprender idiomas, que le vamos a hacer. Y lo del nombre, pues igual, yo ya me he acostumbrado a mi nuevo nombre, aún no sé si me gusta, ya veremos que pienso en la adolescencia, que todo el mundo que habla de ella dice que es muy dura, pero yo creo que no será para tanto.
Bueno cuando venga seguimos charlando ¿vale? ah! y no te preocupes por nada, que estos dos te lo van a dar todo sin rechistar, así que aprovecha!! Besos
Tú sígueles la corriente, verás qué bien. :)
ResponElimina¡Besos para los tres!
Dídac! Aviat els plors es convertirán en grans rialles en aquesta carona tan dolça i tendra! Felicitats papis i ara a disfrutar moltíssim d'aquest moment i de TOTS els que us esperen!!! Una fortíssima abraçada desde Catalunya!
ResponEliminaHola familia. Molt feliços que ja tingueu en didac amb vosaltres. Llegia el bloc d avui amb l elena i s em feia dificil llegir les lletres per l emocio s em entelaven els ulls. Digue li al didac que en un parell de dies que us conegui, parara de plorar. Imposible que l hi feu por.
ResponEliminaBe el pare es una mica lleig....pero ja t hi acostumaras...un peto ben gros desde sabadell , d on estem supercontents de les vostres noticies.
Joan ferran i familia